Tunísia, Egipte, aquí… paciència revolucionària

Article publicat al Setmanari La Directa, 2 de febrer de 2011

Amb les lluites esclatant arreu del món, qui vol paciència? Però l’any 1917, amb les i els revolucionaris Lenin insistia menys en armes i soviets que en la necessitat d’explicar pacientment, per guanyar-se la massa de la classe treballadora.

Així van poder passar de l’esclat espontani de febrer de 1917 a la revolució socialista d’octubre, així com a una breu experiència de democràcia des de baix.
A les revolucions àrabs actuals, caldrà paciència per convèncer la massa de la gent, de la classe treballadora, que no n’hi ha prou amb canviar un president; cal canviar el món.

No sé res de Tunísia, però d’Egipte sí una mica. Des de fa una dècada lluiten en solidaritat amb Palestina, per la democràcia i hi ha cada vegada més lluites obreres. Col·laboren des dels meus companys, els socialistes revolucionaris (i revolucionàries, amb o sense hijab), passant pels sindicalistes, ONGs i nasseristes, fins als Germans Musulmans.

Aquests no són uns monstres. La seva direcció vacil·la; un dia lluiten; un altre negocien amb el règim. Però el seu milió de seguidors inclou molts que volen un canvi real. Fa poques setmanes, els Germans es van sumar als que sortien al carrer per defensar les esglésies cristianes de l’oprimida minoria copta (posen en evidència els de l’esquerra europea que tenen masses “principis laics” com per oposar-se tan fermament a la islamofòbia).

Així que, en mig de les lluites, l’esquerra radical egípcia haurà d’explicar… i escoltar: a les bases dels Germans; als nous activistes sindicals; i a la classe treballadora, de la que depèn la revolució egípcia.

I aquí? El mateix. Si una revolució és possible a Tunísia o Egipte, també ho és a casa nostra. Però no la faran —farem— els de sempre, sinó la gent que omple el metro a l’hora punta, la gent que va a les rebaixes, la gent normal dels nostres barris i llocs de feina.

Volem lluitar contra la crisi? Sí. Contra el feixisme? També. Contra el sistema sencer! Però hem de parlar —en llenguatge accessible— i escoltar, pacientment, la gent normal. Ara mateix, això és la cosa més radical del món.

David Karvala és militant d’En lluita, i autor del llibre Rusia 1917. La Revolución Rusa y su significado hoy Ed. Tempestad