S’han de fer contramanifestacions en resposta als actes de Vox?

Escrit per a La Directa, 20 de febrer de 2019

La clau és la mobilització àmplia

David Karvala | @davidkarvala
Activista d’UCFR i militant de la xarxa anticapitalista Marx21.net

Vox és un problema greu. No és el PP o Cs; és a mig camí entre García Albiol i els grups autènticament feixistes. Plataforma per Catalunya (PxC) s’ha dissolt perquè els seus militants s’integrin a Vox. Parlem d’un partit que celebra la seva relació amb el feixista Front Nacional de l’Estat francès; l’extrema dreta en tota regla. Per això, quan Vox intenta implantar-se en un barri o municipi, no es tracta només de debats polítics o d’una oferta més a la papereta, sinó que suposa l’intent d’implantar un projecte basat en l’odi. Volen negar drets a les minories. En realitat, seria vora el 99% de la població: dones, gent negra o musulmana, gent LGTBI, els i les treballadores, les nacions sense estat…

Impedir la construcció d’aquest moviment basat en l’odi ha de ser una prioritat compartida de totes les persones i organitzacions que defensen la democràcia i els drets humans. Així entenc la visió d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, on participo (tot i que aquí escric a títol personal).

I doncs, què fem? Hem de fiar-nos de les institucions per resoldre el tema? Crec que no. No conec casos on hagin aturat una extrema dreta en auge. De vegades els han negat permisos, o fins i tot han iniciat judicis –el partit neonazi Alba Daurada, a Grècia, ara està sent jutjat com a organització criminal– però això només passa quan se senten pressionats per la mobilització popular. Si ens ajuden, bé, però l’experiència és que la policia i l’estat en general s’esforcen més per reprimir l’antifeixisme que no pas l’extrema dreta. Davant aquesta situació, s’entén que sectors de l’esquerra radical recorrin a l’acció directa per combatre els grups ultres: hem de rebutjar la repressió policial i la criminalització que pateixen per fer-ho.

Dit això, més que entrar en llargs debats ètics, cal assenyalar les limitacions polítiques i la poca efectivitat de l’acció directa minoritària. Pot funcionar contra un grupet nazi, però davant una extrema dreta de 24.000 militants i potser milions de vots, és inútil, si no contraproduent. El que cal és la mobilització social, àmplia i unitària. Fa poc, Reus va mostrar el camí: centenars de persones van ocupar la plaça portant pancartes d’UCFR Reus i cridant contra una parada de Vox, on una dotzena d’ultres es feien selfies darrere d’una presència policial exagerada.

Aquestes setmanes, UCFR ha publicat desenes de milers d’octavetes contra Vox i milers de cartells per a la manifestació #StopVox del 23 de març. Els és fàcil criminalitzar un col·lectiu juvenil de l’esquerra radical, però ho tenen molt més difícil davant el conjunt del teixit social, amb associacions veïnals, entitats de gent negra i gent musulmana, sindicats, partits, colles castelleres… I també el jovent radical, és clar. Aquesta unitat en la lluita de gent diversa té altres efectes positius, com el de teixir complicitats entre persones que abans no es coneixien. Aquesta ha estat l’experiència als grups locals d’UCFR que van jugar un paper clau a derrotar PxC.

Un últim apunt, ara parlant com a militant de Marx21. Tant l’opció institucional com la de l’acció directa avantguardista són formes de política des de dalt, on minories actuen en nom de la resta. El model unitari reflecteix la idea de la lluita des de baix, on el canvi social l’impulsa sobretot la gent treballadora, en tota la seva diversitat. En aquest sentit, una victòria contra Vox pot crear escola, amb lliçons que es podran aplicar a moltes altres lluites.

---

Article publicat al número 471 de la Directa