“Davant l’amenaça de VOX, la resposta ha de ser unitària”

Entrevista a David Karvala, militant de Marx21, publicada per L’Aguait, espai de comunicació autogestionat a Mallorca:

A les dues darreres eleccions, les andaluses i les estatals, VOX ha entrat amb una important representació. Parlam amb David Karvala, qui participa a Unitat contra el feixisme i el racisme, aprofitant la seva visita a Mallorca presentant el seu darrer llibre “L’antifeixisme del 99%. La lluita unitària contra el racisme i l’extrema dreta”. Desgranam què és el feixisme, ens explica moviments que han sorgit per combatre moviments similars a VOX i ens planteja que no tot racisme o masclisme és feixista. Karvala creu que la lluita antifeixista per a que sigui efectiva ha de ser diversa i col·lectiva. Aquesta entrevista ha pogut ser realitzada gràcies a les companyes de l’Ateneu Lo Tort de Manacor.


Què és el feixisme? Com hem arribat a la situació actual, en la que VOX té representació al govern andalús i al Congrés?

És molt important distingir entre diferents tipus de dretes, i entre el que és el sistema actual -que és capitalista, una democràcia burgesa, no del tot democràtic però que tenim certes possibilitats de lluita- i un règim feixista -que elimini totalment la possibilitat de mobilitzar-se i destrossa les organitzacions, principalment de la gent treballadora-. Crec que sovint es banalitza el terme “feixisme”, tant des de la dreta com des de l’esquerra. A la dreta diuen “la PAH són feixistes” o que “els independentistes són feixistes perquè volen una nació independent”. A l’esquerra també hi ha una tendència perillosa de banalització. Per explicar això és fàcil explicar el conte del llop, crides sempre que ve el llop, i quan ve de veritat ja has gastat la paraula que el defineix.

Jo no defineixc el feixisme com un discurs amb una visió racista, perquè hi ha un racisme molt estès però no tot racista és feixista. No tot homòfob és feixista. Jo assenyal com a feixista qui intenta crear un moviment, en última instància al carrer, per destrossar el moviment obrer i tota democràcia burgesa. Ja sabem que és una democràcia limitada, però ells volen liquidar, fins i tot, la democràcia que tenim.

Un terme que fan servir els feixistes més descarats és “nacional-revolucionari”. No estan intentant implementar unes lleis més restrictives, volen acabar amb el sistema actual mitjançant una ruptura cap a la dreta. Per això, encara que es presentin a les eleccions i es posin vestit i corbata com fa Front Nacional o com feia Plataforma per Catalunya (PxC), el seu objectiu no és electoral sinó construir un moviment a mig/llarg termini que sigui capaç d’acabar amb el sistema actual des de la dreta.

Evidentment, la història no es repeteix exactament. Si miram els anys 20 i 30, podem aprendre una mica, ja que Hitler es presentava a eleccions i quan feia falta es posava vestit i es reunia amb dirigents de l’stablishment, però el seu objectiu era construir l’exèrcit nazi o les tropes d’assalt que dugueren a terme atemptats al carrer atacant persones d’esquerra, jueus, etc. Al final arribaren al poder amb un pacte amb la dreta però només va ser possible perquè havien creat aquest moviment feixista.

Llavors, hem de distingir entre el capitalisme i el feixisme. Partits com el PP o el partit conservador d’Angela Merkel són mans molt més segures per gestionar el sistema, l’stablishment no vol un bot feixista que ho ensorra tot. Però en un moment de crisi, és possible que recorrin al feixisme mitjançant un pacte.

Jo crec que la tasca de la lluita contra el feixisme és evitar que es formi aquest moviment feixista. Com a moviment antifeixista no podem evitar que hi hagi crisis del capitalisme, no podem evitar que la classe capitalista vulgui explotar-nos però sí que podem evitar que es formi aquesta arma feixista, que donat a un moment de crisi puguin abordar les institucions.

Si eliminem de l’equació aquesta arma feixista, depèn d’altres lluites de l’esquerra oferir alternatives a la crisi per a la gent treballadora. La lluita unitària contra el feixisme ha de centrar-se en reconèixer que hi ha una amenaça específica i que nosaltres, com a moviment unitari contra el feixisme, hem d’evitar que es formi aquesta potencial arma.

Has mencionat el feixisme nazi, trobes que hi ha diferències entre el feixisme del segle XX i l’actual?

Hi ha coses que es repeteixen i altres que són diferents. Crec que el feixisme actual més intel·ligent, sobretot després de l’experiència de l’Holocaust i a Espanya del franquisme, evita associar-se amb aquella història. No diuen que volen construir camps d’extermini, no diuen que volen tornar a fer el que va fer Franco -bé, a algú de VOX se li ha escapat (riu)-. El Front Nacional, a França, evita aquestes associacions. A Catalunya, PxC venia d’un històric del franquisme però la seva estratègia, que Josep Anglada va fer pública en una càmera oculta, era presentar-se com el major demòcrata d’aquest país per guanyar vots i una vegada al poder canviar. Aquesta és l’estratègia del feixisme. L’objectiu final de construir moviment per acabar amb la democràcia existent. Les eines que fan servir ara no són tant escamots uniformats al carrer, sinó que és més l’estratègia electoral però a mig/llarg termini volen construir moviment amb petits incidents.

Ara PxC s’he desmontat, i crec que és una victòria nostra, però mentre existien va arribar a ser segona força a l’ajuntament de Vic. Quan Unitat contra el Feixisme d’Osona va dur una resolució al ple per negar espais municipals a partits feixistes, PxC va fer arribar un grup fornit amb samarreta negra -estil Alba Daurada- dins el mateix ple. No es pot pensar que aquest era un partit més, fan servir les institucions per construir aquest moviment. Aquest element de constuir moviment al carrer, encara que sigui als seus inicis, sempre ho tenen els partits feixistes. El Front Nacional francès té un servei d’ordre, té relació amb grups neonazis. La Lega Nord a Itàlia tenia la guàrdia pagana que duia atacs contra gent gitana i gent d’esquerres, també existeix Casa Pound que ha duit a terme algun assassinat. Es cuiden més en la imatge i el llenguatge, però en el fons encara tenen els mateixos elements.

No parlen de raça i sang sinò de cultura ara, quan rasques una mica trobes que el racisme biològic hi és. Lega Nord van fer un discurs que hi havia diferència d’ADN entre les persones del Sud amb les del Nord. El feixisme més de corbata, darrere de la imatge és el feixisme de sempre.

Si fas posicionaments, a les xarxes socials, contra ells pareix que els dónes més força. La indiferència tampoc pareix quelcom positiu. Com es lluita contra aquests moviments, abans que tenguin una representació parlamentària?

La gran pregunta a l’estat espanyol és com evitem que VOX creixi i agafi força. Un element és reconèixer que representen una amenaça qualitativament diferent del que ja existeix. Hi ha un debat sobre si VOX és del tot feixista o si és una extrema dreta que no acaba de ser feixista. Jo no tenc constància que estiguin intentant fer mobilitzacions amb escamots al carrer, ni que tenguin la intenció de derrocar el sistema cap a un sistema totalment diferent. Pens que, més aviat, intenten fer que el sistema actual capitalista sigui més repressor, més homòfob, més racista, més masclista però no volen enderrocar el sistema. Però encara que sigui així, és un espai on feixistes en tota regla es troben molt còmodes. És discutible si és un partit feixista en tota regla, però no és un partit més del sistema dels que hem vist.

Hem d’evitar que VOX pugui créixer i es puguin organitzar als nostres barris i municipis. Però com ho feim? Això d’ignorar-los per no donar-los publicitat no funciona, és el que porta fent l’esquerra i els moviments socials a França els darrers 35 anys l’esquerra i els moviments socials a França. És evident que ha fracassat.

Venc de l’experiència de la lliga antinazi de Gran Bretanya enfront del Front Nacional britànic, que als anys 70 es manifestaven al carrer i tenien regidors amb cent mil vots a unes eleccions a Londres. Al 81 es va desmuntar, es va fer mitjançant la lluita unitària i denúncies molt directes amb adhesius, cartells i tot això. Per mi aquest és un model contra VOX, talment com es va fer contra PxC que fa uns mesos es va liquidar, ja que no havien guanyat cap elecció des de 2011. Quan vam pressionar els lligams feixistes de diferents líders, assenyalant que les seves propostes amenaçaven a tothom, vam aconseguir aïllar-los.

Amb VOX és més difícil perquè venen amb més força i perquè són com una escissió del Partit Popular. No és tan fàcil assenyalar-los com quan és un partit que procedeix del feixisme obertament. Però veient el que pensen, veient la gent amb què s’associen -hi ha una foto de l’Abascal amb la Marine Le Pen i també amb Salvini-, sabent l’historial de diferents feixistes que en formen part i les seves propostes antidemocràtiques, la tasca és assenyalar tot això, que no és el mateix que donar-los publicitat -de fet ja surten massa a la televisió-.

Com Unitat contra el feixisme i el racisme a Catalunya hem argumentat moltes vegades que no s’ha de donar espai als feixistes als mitjans, no se’ls ha de convidar a les tertúlies. No se’ls ha de donar publicitat gratuïtament, però sí que se’ls ha de denunciar i assenyalar el que representen. Quan posen taules en una plaça, quan anuncien actes, crec que se’ls ha de fer front des d’un sector molt ampli de la societat. L’aposta d’Unitat contra el Feixisme és que les victòries s’aconsegueixin com a fruit d’una mobilització molt àmplia -de sectors progressistes, de sectors d’esquerres, de comunitats de gran migrada, de gent musulmana, etc.- amb moviments molt més unitaris que deixi clar que la lluita contra VOX no és una lluita d’un petit grup contra un altre petit grup. Aquesta lluita és la del 99% contra un grup que representa els interessos de l’1%. Quan les victòries són col•lectives poden augmentar la confiança de la pròpia gent diversa, que a més pot servir per a altres lluites.

Deixam enrere les eleccions estatals i encaram eleccions europees i autonòmiques. Una força parlamentària capaç d’aturar VOX existeix o hem de recórrer al vot útil?

Davant de l’amenaça de VOX crec que la resposta ha de ser unitària, no pot ser només d’un partit o un altre. A les darreres municipals, al Vendrell hi havia un grup d’unitat contra el feixisme que no acaba va de quallar i durant molts anys hi havia una idea dins l’esquerra de què la solució era una candidatura d’esquerres que tenia un programa molt bo i de fort marcat anticapitalista. Pensaven que la gent els votaria i no va funcionar, perquè hi ha una gent que és anticapitalista però hi ha molta més gent que està en contra del feixisme i que no es considera anticapitalista.

No crec que la solució a l’extrema dreta sigui votar a un partit o l’altre, però sí que crec que fan falta forces anticapitalistes molt més coherents i molt més fortes que no se centrin en la gestió del sistema i que se centrin en com fomentar la lluita des d’abaix i la confiança en la mateixa gent per canviar la seva vida i la societat. Tristament això jo no ho veig ara mateix.

Podemos semblava que anava en aquesta línia però finalment evitaven la qüestió de si el que necessitem és trencar amb el capitalisme o no. Ells creuen poder gestionar el capitalisme d’acord als interessos de la majoria però jo crec que això no es pot fer. S’ha de fer un trancament amb el capitalisme des de l’esquerra, des d’abaix i amb una democràcia real. Una societat realment democràtica no és que no tota la gent pugui votar cada quatre anys, sinó decidir si dediquem recursos per fer armes o per hospitals i escoles. Si això se sotmetés a votació popular tothom ho tendria clar. L’impuls del racisme són les persones que pateixen carències, si no hi hagués aquestes carències, aquesta base de racisme no existiria.

Una altra lluita és com construïm una esquerra coherent que no actuï en nom i per damunt la gent, sinó que sigui part de la gent, de les lluites socials i que plantegi la necessitat d’anar més enllà, passant d’una lluita concreta a una lluita global per poder canviar el sistema.

A les eleccions a Andalusia, record el discurs de Teresa Rodríguez de Podem quan va dir “que ara estarien al carrer més que mai”. A vegades el problema de l’esquerra parlamentària és la desmobilització que genera.

Aquí entram en debats importants. Pareix que l’esquerra radical es baralli per beneitures -pot semblar això- però jo vinc d’un corrent anticapitalista-marxista revolucionari que ha defensat sempre que l’única via, per realment aconseguir un canvi positiu, és des d’abaix. Davant una possible solució electoral pots pensar esgotar-la, però no ens refiam del canvi des d’adalt perquè l’únic canvi que val és el de la pròpia gent mobilitzant-se, sigui en una lluita concreta o una d’un caire més global. El carrer ha de ser la base i a vegades, com a estratègia, arribar a les institucions. L’estratègia de canvi no és una via únicament, ho és la mobilització i la conscienciació de la gent.

Abans deies que no tot moviment homòfob és feixista. Per altra banda, penses que pot existir un feminisme que no sigui antifeixista?

Com a home no vull confrontar amb les companyes feministes. Hi ha homes que diuen que són feministes, jo defens i lluit per la llibertat de les dones. El mateix terme feminisme s’usa en molts sentits, en el llibre ho coment un poc. Algunes dones entenen l’alliberament de les dones com un bloc i els homes com un altre bloc, ambdós homogenis -en aquesta tesi la Hillary Clinton és una germana però l’home que treballa al teu costat no-. Hi ha altres visions feministes que fan usar el terme interseccional, que veuen que l’opressió de les dones forma part d’un sistema més ampli d’explotació-opressió dins el capitalisme.

Pel que fa al racisme, si es defensa l’alliberament de les dones, ho ha de ser per a totes sense excloure les negres, musulmanes, etc. Dins el feminisme hi ha veus que no han reconegut el dret de dones musulmanes a vestir-se com vulguin.

Respecte al treball sexual, visc al Raval i hi ha unes dones molt empoderades que s’han organitzat com a protistutes. Jo defens el seu dret a organitzar-se, hi va haver un intent d’excloure-les quan participaven en els preparatius del 8 de març a Barcelona. Va ser una cosa molt estranya, unes dones de Madrid anaren a l’assemblea de Catalunya per intentar fer fora les dones trans i les treballadores sexuals.

Hi ha molts debats, no hi ha un feminisme monolític. I, de fet, Ca la Dona a Catalunya sempre parlen dels feminismes. Jo repetesc, crec que no hi ha canvi social fonamental que deixi fora la meitat de la població i tampoc si deixa fora les dones migrades, les persones LGTB, etc.

El racisme, el masclisme i l’homofòbia estan molt estesos a la societat, però per sort no tota la gent masclista, racista o homòfoba és feixista. La majoria és gent normal que s’ha deixat influir per les idees dominants que hi ha a la societat. Per tant, si entenem que com a persones treballadores tenim interessos compartits contra aquest sistema, el repte és visualitzar que les idees racistes o masclistes el que estan fent és perpetuar el sistema. Per enderrocar aquest sistema necessitem la unitat de les dones i els homes, de les migrades, de les heterosexuals, de les LGTB dins la classe treballadora -que és una classe molt diversa-. Necessitem aquesta unitat per aconseguir l’alliberament i la justícia social per a totes les persones. Les opressions serveixen per dividir-nos i la solució no és ignorar-les, sinó combatre-les col•lectivament de forma unitària. És una batalla llarga per superar la influència de les idees dominants però crec, que en el fons, és possible. No és fàcil però si es planteja bé i es busca crear aliances -i no només assenyalar amb el dit- guanyant persones a la lluita jo crec que es pot guanyar.