No és "classisme", és racisme

Comentari sobre l’article “No es xenofobia, es aporofobia (rechazo al pobre)”, centrat en declaracions de la catedràtica d’Ètica i Filosofia Política de la Universitat de València, l’Adela Cortina.

Ni cal dir que l'Adela Cortina té bones intencions i ha fet una bona feina al donar nom a l’aporofòbia, l'odi i violència vers la gent sense sostre, o molt pobre.

Però com sol passar quan algú té un encert d'anàlisi, intenta convertir-lo en la solució de tot, quan no ho és. Al menys aquesta és la meva impressió quan llegeixo els seus comentaris a l'article, en el sentit de "no es xenofòbia, es aporofòbia".


L'existència de l'aporofòbia no implica que el racisme no existeix. Parlant d'Europa i EUA, al menys, una persona molt pobre i negra pot patir les dues coses. I a una persona negra amb un sou mitjà no dorm al carrer ni patirà atacs aporofobs, però sí li afectarà el racisme. (Hi ha moltes proves de la discriminació específicament racista, aquest article explica alguns exemples.)

Fins i tot una persona rica i negra pot patir el racisme, com en el cas del catedràtic negre a EUA, Henry Louis Gates, que va trucar la policia per un robatori a casa (mansió) seva. La policia va venir i el va detenir i emmanillar.

Per ser qui era, més tard va rebre disculpes personals de l'Obama. La gent rica té més possibilitats de trobar solucions personals, però això no treu que també pot patir el racisme....

També trobo molt qüestionable algunes altres afirmacions de la Cortina.

Un racisme natural?

Per exemple: 'el cerebro tiene la tendencia de "unirse a las personas más parecidas y rechazar a los desconocidos".' Està dient que el racisme és innat, natural? No veu que les "diferències" són una creació social? Per què hi ha rebuig vers persones musulmanes i no vers les que tenen els cabells d'un altre color, o que són molt altes o baixes?

Això de "rechazar a los desconocidos" és molt relatiu. Per a qualsevol persona blanca catalana, l'enorme majoria d'altres persones blanques catalanes també són desconegudes. El que passa és que existeix allò que Benedict Anderson va anomenar "imagined community", la comunitat imaginada. Ens identifiquem amb persones que en realitat no coneixem. Amb una persona negra, massa sovint (no sempre, no tothom actua de manera racista) l'actitud és diferent. De nou, no és un fet biològic sinó social.

"Europa tiene una identidad fundada en unos valores. Uno de ellos es la hospitalidad". Falta al principi les paraules "Se suposa que..." o semblant. La identitat real de l'Europa té més a veure amb la història del colonialisme i esclavisme, i l'actualitat del capitalisme, imperialisme... i racisme.

"Hay que trabajar a nivel diplomático para que se acaben las guerras"... crec que és una visió molt ingènua que passa per alt els conflictes d'interessos entre estats o blocs d'estats que provoquen les guerres. Cridarem "no a la guerra" les vegades que faci falta, això sí, però a llarg termini, farà falta un solució que acabi amb la situació on els 1% de cada bàndol puguin enviar el 99% dels "seus" països a matar-nos mútuament, per defensar els seus interessos.

I finalment, el problema de l'1% contra el 99% no és una qüestió de malentesos o prejudicis (aprofòbia o "classisme"). És un problema estructural que cal resoldre amb un canvi estructural: acabar amb el domini de l'1%. Jo li dic revolució però aquí cadascú te la seva proposta, i va més enllà de l'àmbit d’aquesta nota.