Comentari d'un ucraïnès-català: Ucrania: contra el fascismo bajo todas las banderas
Vaig rebre aquest llarg comentari que he penjat, de manera especial, com a entrada convidada. No comparteixo tot el que diu però és molt interessant. DK
El teu anàlisis del pes neo nazi dins la organització de les autoproclamades repúbliques es correcte en el pla internacional pero te un aspecte clau que es la font ideològica del moviment; la pròpia ideología de l'estat rus basada en l'imperialisme soviètic i els trets mes ultranacionalistes de l'ortodoxia, i el nacionalisme de l'epoca zarista. Els combatents sovint s'autoproclamen defensors de la panortodoxia i del pan eslavisme.
Per aclarar-ho; l'operació ideològica de V.Putin va ser hàbil en abandonar el liberalisme pseudodemocràtic de Yeltsin. Un polític que va rebutjar tota l'herència ideològica de l'URSS i va fer reneixer la "Russia blanca", rercuperant mites i simbols (l'himne i l'escut zarista de l'aguila bicèfala) prerevolucionaris, la centralitat de l'esglèsia dins les estructures del estat, etc.
Putin fa un coctel bastant perillós, una operació populista fantàstica vista desde fora pero molt mes greu ja que el propi Putin s'ho creu. Un personatge obscur dels organs repressors soviètics (KGB) que va heredar una visió deformada del que era el comunisme. Em refereixo a com rebutja personalment l'ideal comunista i a la recuperació del pitjor de l'URSS (descartant el millor; es a dir l'ideología socialista de Marx, Engels, Lenin, Trotski, etc. i agafant com a model a STALIN).
De l'URSS sols recupera l'expansionisme, una politica exterior agressiva i intrusiva en els estats veïns. Un militarisme galopant (causa de la debacle econòmica del sistema), agafant un model económic trercer mundista; corrupció + exportació de materies primeres (gas i petroli).
Per sostenirse al poder adopta la simbología i la mitificació del passat bolxevic buit de contingut. Dit d'altra manera, recupera els simbols soviètics, les festes (1maig, 9 de maig-victoria a la 2º guerra mundial) l'aparició de la falç i el martell a tot arreu (aeroflot, edificis públics, etc.) cosa que logra "casar" al dirigent i el seu partit corrupte amb les classes populars que amb Yeltsin s'havien quedat orfes del seu passat. Es a dir fa el que Hitler va fer adoptant el color roig a la bandera i anomenta el NSDAP de "solcialistra". Un maquillatge per embaucar amb un "populisme barato" a les masses.
El problema es la transformació del régim en un sistema totalitari que dóna totes les llibertats als grups neonazis i permet la "lliure expressió" de l'homofobia, el racisme i el machisme amparat en el renaixement de la religiosistat ortodoxe. Fa poc vaig tenir una conversa amb un noi ortodoxe grec i deia que en els cercles religiosos ortodoxes de fora de Rússia comencen a estar preocupats pel camí de l'esglesia oficialista a rúsia, i de les contradiccions amb valors teològics tradicionals i l'ús que fa l'Estat Rús de l'esglèsia.
Tornant a Ucraïna. Un dels mites del l'URSS era d'anomenar nazis a totes les minories culturals de l'estat que tinguessin aspiracions polítiques pròpies (per entendren's si Catalunya fos a l'URSS la CUP sería un grup nacionalista burgés i per tant NAZI segons la doctrina oficial-al menys desde Stalin fins a Andropov va ser així). Ho dic pel pes que té a la premsa i a la classe política rusa l'anomenar als ucraïnesos de banderivtsi (seguidors de Stefan Bandera) cosa que en rus es un sinònim de nazi. Posant al cabàs a tota persona de nacionalitat ucraïnesa que no pensi com ells (els rússos) ni comparteixi la doctrina oficial, creant la peculiar denominació de "jhedo benderovtsi" (jueus nazis)... no comentaré auqest absurd que es repeteix una vegada i una altra als mitjans rússos i que mes aviat demostra cert antisemitisme de la classe política rusa.
Si et parlo d'aixó es que a la premsa internacional i a tots els analistes que no entenien massa qué passava al maidán tot just ara comencen a veure clar que tot gira en torn a una figura; Vladimir Vladimirovich Putin. De com desde els intruments i el poder de l'esta decideix actura i reaccionar davant uns aconteixements que no entén. ¿Com pot entendre un moviment sortit de la societat civil, si es president d'un país on l'Estat fa tot el possible per xafar la societat civil i impedir-ne la seva expansió? No entén que la própia debilitat de l'Estat ucraïnès desde la independència permet el desenvolupament de la societat civil a Ucraïna, que cap polític pot acaparar el poder fins que Kutxma ho intenta i una Revolució popular (dirigida per l'oposició política i econòmica) el 2004 li ho impedeix. I encara pot entendre menys com 10 anys després hi ha una nova revolució al Maidán que ni tant sols controla l'oposició, i la fugida del "Seu" president quan el maidan xiula i escridassa a l'oposició quan van a "informar" a la plaça l'acopr amb el dictador.
Acabo de tornar d'allà, i vull fer uns comentaris del que he vist.
El teu anàlisis del pes neo nazi dins la organització de les autoproclamades repúbliques es correcte en el pla internacional pero te un aspecte clau que es la font ideològica del moviment; la pròpia ideología de l'estat rus basada en l'imperialisme soviètic i els trets mes ultranacionalistes de l'ortodoxia, i el nacionalisme de l'epoca zarista. Els combatents sovint s'autoproclamen defensors de la panortodoxia i del pan eslavisme.
Per aclarar-ho; l'operació ideològica de V.Putin va ser hàbil en abandonar el liberalisme pseudodemocràtic de Yeltsin. Un polític que va rebutjar tota l'herència ideològica de l'URSS i va fer reneixer la "Russia blanca", rercuperant mites i simbols (l'himne i l'escut zarista de l'aguila bicèfala) prerevolucionaris, la centralitat de l'esglèsia dins les estructures del estat, etc.
Putin fa un coctel bastant perillós, una operació populista fantàstica vista desde fora pero molt mes greu ja que el propi Putin s'ho creu. Un personatge obscur dels organs repressors soviètics (KGB) que va heredar una visió deformada del que era el comunisme. Em refereixo a com rebutja personalment l'ideal comunista i a la recuperació del pitjor de l'URSS (descartant el millor; es a dir l'ideología socialista de Marx, Engels, Lenin, Trotski, etc. i agafant com a model a STALIN).
De l'URSS sols recupera l'expansionisme, una politica exterior agressiva i intrusiva en els estats veïns. Un militarisme galopant (causa de la debacle econòmica del sistema), agafant un model económic trercer mundista; corrupció + exportació de materies primeres (gas i petroli).
Per sostenirse al poder adopta la simbología i la mitificació del passat bolxevic buit de contingut. Dit d'altra manera, recupera els simbols soviètics, les festes (1maig, 9 de maig-victoria a la 2º guerra mundial) l'aparició de la falç i el martell a tot arreu (aeroflot, edificis públics, etc.) cosa que logra "casar" al dirigent i el seu partit corrupte amb les classes populars que amb Yeltsin s'havien quedat orfes del seu passat. Es a dir fa el que Hitler va fer adoptant el color roig a la bandera i anomenta el NSDAP de "solcialistra". Un maquillatge per embaucar amb un "populisme barato" a les masses.
El problema es la transformació del régim en un sistema totalitari que dóna totes les llibertats als grups neonazis i permet la "lliure expressió" de l'homofobia, el racisme i el machisme amparat en el renaixement de la religiosistat ortodoxe. Fa poc vaig tenir una conversa amb un noi ortodoxe grec i deia que en els cercles religiosos ortodoxes de fora de Rússia comencen a estar preocupats pel camí de l'esglesia oficialista a rúsia, i de les contradiccions amb valors teològics tradicionals i l'ús que fa l'Estat Rús de l'esglèsia.
Tornant a Ucraïna. Un dels mites del l'URSS era d'anomenar nazis a totes les minories culturals de l'estat que tinguessin aspiracions polítiques pròpies (per entendren's si Catalunya fos a l'URSS la CUP sería un grup nacionalista burgés i per tant NAZI segons la doctrina oficial-al menys desde Stalin fins a Andropov va ser així). Ho dic pel pes que té a la premsa i a la classe política rusa l'anomenar als ucraïnesos de banderivtsi (seguidors de Stefan Bandera) cosa que en rus es un sinònim de nazi. Posant al cabàs a tota persona de nacionalitat ucraïnesa que no pensi com ells (els rússos) ni comparteixi la doctrina oficial, creant la peculiar denominació de "jhedo benderovtsi" (jueus nazis)... no comentaré auqest absurd que es repeteix una vegada i una altra als mitjans rússos i que mes aviat demostra cert antisemitisme de la classe política rusa.
Si et parlo d'aixó es que a la premsa internacional i a tots els analistes que no entenien massa qué passava al maidán tot just ara comencen a veure clar que tot gira en torn a una figura; Vladimir Vladimirovich Putin. De com desde els intruments i el poder de l'esta decideix actura i reaccionar davant uns aconteixements que no entén. ¿Com pot entendre un moviment sortit de la societat civil, si es president d'un país on l'Estat fa tot el possible per xafar la societat civil i impedir-ne la seva expansió? No entén que la própia debilitat de l'Estat ucraïnès desde la independència permet el desenvolupament de la societat civil a Ucraïna, que cap polític pot acaparar el poder fins que Kutxma ho intenta i una Revolució popular (dirigida per l'oposició política i econòmica) el 2004 li ho impedeix. I encara pot entendre menys com 10 anys després hi ha una nova revolució al Maidán que ni tant sols controla l'oposició, i la fugida del "Seu" president quan el maidan xiula i escridassa a l'oposició quan van a "informar" a la plaça l'acopr amb el dictador.
PLA D'ACCIÓ DE PUTIN; La fase 1 va ser reforçar a nivell internacional la campanya de desinformació i sobretot DEMONITZACIÓ del Maidan. Un cop una protesta rep el estigma a la premsa occidental de nazi ja queda desautoritzada encara que fossin un grup de "monjos budistes protestant per la pau"... RECORDO QUE L'ÚNIC OBJECTIU DEL MAIDAN VA SER L'EXPULSIÓ DEL PRESIDENT DEL PODER (El del tractat de comerç amb la UE només era un pretext per no caure en mans de Putin i la perpetuació al poder de Yanukovich). Aquesta segueix sent la tàctica: si repeteixes una mentira prou vegades la gent no podrà sentir la veritat, i encara que la senti la posara en dubte...
Un apunt sobre els nazis a Ucraïna, amb una participació del 60.29% de participació (baixa tenint en compte que Crimea va quedar ocupada i sols unes desenes de milers van poder votar i que al Donbass per els atacs del separatistes als col·legis electorals la participació va ser del 39% a Donetsk i del 15.5 a Luhansk); A LES ELECCIONS PRESIDENCIALS UCRAÏNESES ELS 2 CANDIDATS NEO NAZIS NO VAN SUMAR MES DEL 2% DELS VOTS (TANT EL PRAVI SEKTOR COM SVOBODA). Dmytro Yarosh (Pravej Sektor) 0.7%, Oleh Tiahnebok (Svoboda- nazis de corbata) 1.16%. DE 18.019.504 votnats sols 338.248 van votar a candidatures nazis. EL PERCENTATGE EN EL TOTAL DE LA SOCIETAT UCRAÏNESA ES MES BAIX JA QUE LA PARTICIPACIÓ VA SER MOL BAIXA EN ZONES EN CONFLICTE I AQUESTES NO SON REGIONS MASSA "NAZIS", O NO EREN FINS QUE VAN ARRIBAR ELS SEUS "GERMANS" DE L'ALTRA BANDA DE LA FRONTERA COM EL STRILKOV, GIRKIN, ETC.
Aquesta part es molt important ja que quan us deiem que els NAZIS no eren representatius del maidan, ni molt menys de la societat, i que ni que tant sols el controlaven, costava de creure ja que semblaven TOTS... i a les primeres eleccions, en ESTAT DE GUERRA, tenen un pes molt petit quan la teoría es que en una guerra els extrems (el nacionalisme) hauríen de creixer...
En resum de la meva visita aquest estiu es que el que he vist a Ucraïna es un estat post revolucionari. SÍ! DIC REVOLUCIÓ!, paraula que a cap periodista se li ha ocorregut utilitzar per l'estigma Nazi... del Maidan. El que ha passat es que milions de ciutadans indignats van dir PROU, com ho van fer els seus besavis al 1917! I al dir prou i haver de lluitar durant 3 mesos d'hivern i contra les bales dels franctiradors, han creat un estat d'ànim nou (per sert la llista de morts del maidan es de més de 100 civils, la majoria de bala i sols 13 membres de les forces de seguretat, per coctel molotov i llambordes). Una esperança barrejada amb determinació...si la mateixa determinació per canviar les coses que els va fer guanyar el pols amb l'expresident.
No vull que aquest email soni a pamflet pero necesitaria moltes pàgines per justificar i donar dades que corroborin la obvietat que van demostrar les eleccions. No cal recordar els persentatges de vot nazi a les eleccions europees (a França 24.86% amb 42.43% part.), pero sols vull recordarte que fins a Alemanya (1.03% amb 48.12% part) i on els nazis van treure mes vots en percentatge que Ucraïna i a ningú se li passa pel cap dir que la societat alemanya o francesa es una societat on els nazis estan agafant el poder... i tant mateix van recolzar mes els nazis sense ni tan sols l'excusa d'una guerra que tenen els ucraïnesos. La sensació passejant pels carrers no es gens la de l'Alemanya dels anys 30 quan les SA anaven apallissant a la gent pel carrer. Mes aviat la d'una societat que acaba de despertar d'un malson per trobarse lluitant en una realitat molt dura per una societat millor (només per lluitar contra la corrupció, deslliurar-se de les ingerències de Rússia i establir un régim democràtic real no sols sobre el papre com fins ara tenen feina per una década).
En resum, el Pravi Sektor a diferència de la sotnia d'estudiants (grups d'autodefensa) del maidan o de la sotnia dels jueus, o de la dels veterans d'afganistan, estaven preparats per enfrontarse a situacions violentes per la cual els altres no estaven tan organitzats.
Al inici les autodefenses es dedicaven desde la seguretat i la logística, serveis medics, etc. amb una xarxa que s'estenia desde les cuines de les avies dels voltants on es cuinava menjar pels que estaven congelantse al carrer (les noies donaven té calent fins als policíes), fins a musics que entretenien (a manifestants i policíes). Dins la massa social del maidan podies veure facilment tots els grups "antisistema Yanukovich" com al 15M de Madrid, junt a l'intelectualitat, l'oposició política, empresaris (va ser clau la financiació de les PIMES que s'havien oposat a la política oligàrquica de Yanukovich) i altres grups. En resum una mostra transversal de tota la societat desde alguns oligarques fins a pensionistes, desde policies de Lviv que es van passar al costat dels manifestantrs a músics i artistes i fins la participació de l'esglèsia (van oferir la catedral com a menjador). Estudiants, cristians, jueus, tartars mususlmans, i sí... lamentablement també van apareixer grups disposats a combatre, com nazis i els ultras del futbol. Tots aquests grups lluitant junts per un unic fi. DERROCAR AL PRESIDENT! Un cop aquest va marxar al febrer cadascú va seguir els seus objectius. El pravi sektor va organitzar una milicia per anar a lluitar contra el separatisme (deien, o anem a lluitar a allà o ho haurem de fer a Kiev). Els de Svoboda van seguir amb el populisme mentre intentaven robar, posant-se la camisa de reformadors. Les sotnies del maidan es van reconvertir en quelchom semblant al post 15M, desde grups d'estudiants de dret i advocats lluitant contra la corrupció del poder judicial. La gent que tornava a les seves ciutats han creat mini maidans virtuals on es monitoritza la feina i es presiona al poder local per evitar la corrupció o forçar la dimissió dels col·laboracionistes de Yanukovich, etc... La sotni de psicòlegs del maidan es va dedicar a tractar als pacients que van acabar traumatitzar amb la violència, ajudara a les famiílies de les víctimes, etc. Es una xarxa tan extensa i complexa que costa definirla com ho es el 15M. Per això consider-ho el "Sanbenito" de Nazi totalment injustificat. Per sert la sotnia jueva es una de les mes actives. Sense comptar el pes de la comunitat jueva en la seva totalitat a favor del maidan i de la opció democràtica. Com exemple tenim al oligarca Kolomoysky (governador de la regió de Dnipropetrovsk) que ha fet una simbiosi amb la societat i s'ha convertit en un paladí del nacionalisme ucraïnès rusoparlant a Dnipropetrovsk. Col·laborant amb la societat civil i no us ho creureu... ajudant al Pravi Sektor a crear el seu camp d'entrenament abans d'enviar militants al front. En resum les contradiccions o complexitats de la societat ucraïnesa no es diferèncien de les de cap societat d'europa. En temps de guerra o de revolució hi ha sempre extranys companys de viatge (Stalin, Roosvelt i Churchill contra Hitler, Bolsheviks, Mensheviks i Socialdemocrates de Kerensky contra el Zar).
En quant als succéssos de Odessa, hi ha una investigació oberta amb la participació d'observadors internacionals de la Haya. Tot indica que no va ser cap "atac", sinó una operació dels serveis secrets rússos (s'han identificat els ciutadans rússos que van disparar amb pistoles a la marxa per la unitat del país que es feia a Odessa aquell día), que esperaven la reacció dels ultres del partit Odessa-Kharkiv (recordem que els ultres del futbol de les zones rusófones son ultra patriotes ucraïnesos... parlen en rus pero odien a Putin i a Yanukovich).
En efecte, quan van haver disparat i va comensar una batalla campal entre els titushke (eskins) pro russos i els del maidan de Odessa (dones i nens inclosos) davant la passivitat (lease complicitat) de la policia corrupte, els del maidan van comensar a fugir fins que van arribar els "reforços" des de l'estadi que s'havien enterat dels trets. Es quan els altres fugen i es refugíen a la casa del poble (un edifici públic on es fan actes polítics de l'establishment, NO ES CAP SINDICAT, NI SEU DE CAP SINDICAT tot i portar-ne el nom, herència de l'URSS-on els sindicats estaven prohibits).
En les baralles següents es tiren llambordes trencant els vidres de l'edifici que els titushke tenien ocupat com a base de l'ANTIMAIDAN. En un moment els antimaidan començen a tirar coctels molotov als ultras del futbol que hi havia a la plaça intentant saltar les barricades davant la porta. Sembla ser que uns coctels prenen foc a les barricades (de fusta i rodes de goma) i el foc s'exten a les plantes inferiors. No se sap com, hi havia disolvents en aquella planta i el fum tóxic comença a pujar. L'escàndol va ser que la policía corrupta va impedir als bombers arribar a temps, cosa que també està en investigació (els cap de policía està prófug). La ironía es que al final tenies als rússos ja detinguts dels serveis secrets disparant desde el terrat a gent del Maidan que estava ajudant al gent de l'antimaidan que intentava saltar per les finestres per no morir abrasat.
Es creu que l'operació havía de servir per aixecar Odessa indignada i crear un nou pol de conflicte al sud del país (a Putin Crimea sense el control de tot el sud d'Ucraïna, li resulta un problema logístic ja que totes les infraestructures de la península pengen d'Ucraïna). El resultat es que el sud d'Ucraïna i Odessa en particular va reaccionar de manera totlament inesperada. Com eren a la ciutat i realment van veure qué va passar perque tothom coneixía gent d'una banda i altra, el judici popular va ser sumaríssim... van fer fora els titushke i les grups minoritaris prorússos d'Odessa van fugir per cames a Donetsk a hores d'hara estan tirant tiros "per la gloria de Putin"... Avui Odessa, sense els titushke es una bassa d'oli. La gent pensa i defensa l'opció política que li sembla però la societat ha rebutjat aquella violència que tan volia tenir Putin com excusa per intervenir al sud, desde Crimea i Transdnistria. Recordem que els atemptats de Moscou que van esperonar la última guerra de Chechènia van ser col·locades per els serveis secrets Rússos.
Com a conclusió, demanaría una reflexió. Avui a Ucraïna li fa falta un cop de mà per a crear una societat democràtica sana i no crítiques desproporcionades. Cal entendre la seva història i el seu present. Avui estan lluitant en una guerra per aconseguir la independència real d'un veí de 149 milions d'habitants amb el 3er pressupost de defensa del món. Amb un passat colonial en la que Ucrania era la colónia i ara té un procés de descolonització cultural i política com la van tenir els països africans d'Europa. Amb un passat i un present on tots els que s'embolcallen (a Ucraïna) amb la falç i el martell son o reaccionaris (lease carlistas) o bé nazis disfressats (recordem com es barrejen els dos simbols en les manifestacions nacionalistes russes) o en els millor dels casos uns personatges obscurs com el sr. Simonenko, cap del partit comunista que en els últims mesos s'ha dedicat a atiar el conflicte a l'est, a subvencionar els grups separatistes després d'haver recoplzat al tirà Yanukovich els últims 4 anys.
Tot aixó fa molt necessari que els partits d'esquerra d'aquí vagin a explicar qué son les esquerres i que no tenen res a veure amb Stalin o Putin o els populistes del PC Ucraïnès que s'ha dedicat a vendre els seus vots parlamentaris al millor postor (si ho heu adivinat; als mes corruptes del parlament fossin del color que fossin). A Ucraïna li fa falta imperiosament un teixit de partits d'esquerra que defensin principis i no interessos. Fer una feina pedagògica perque la gent pugui entendre que el que defensdaven al Maidan (els drets civils, personals i col·lectius) eren valors d'esquerres i no de dretes!!! Que el comunisme no es redueix a la repressió a la russificació i a l'imperialisme. Coses que de fet a occident sempre associem al fieixisme allà ho associen al comunisme. Que quan la societat civil es va oposar a Yanukovich contra les lleis homófobes - còpia de les de Putin- estaven fent política d'esquerres i no de dretes! Que les noies femninistes de femen (sorgit d'Ucraïna) oposantse a una visió tradicional de la societat carca estan fent política d'esquerres i no de dretes!!! Ucraïna es un país del món al revés on les dretes s'assocíen al progressisme i les esquerres (reduit al Pcomunista) al reaccionarime, a vells casposos com Brezhniev, Andropov, i a l'actual Simonenko que conserva l'estil de parlar el populisme buit dels congressos del partit dels PCUnióSoviètica... Unimnos per obrir els ulls als ucraïnesos de que son més d'esquerres del que es pensen!!!  
Bores Compta
Comentarios
Publicar un comentario