Després de la Diada: calen accions més contundents per ajudar el poble palestí

Columna escrita per al blog de la Plataforma Aturem la Guerra al Triangle

L’acció de protesta davant la participació de la Noa a la Diada, duta a terme per la Plataforma Aturem la Guerra amb el suport de diversos grups de solidaritat amb Palestina, ha estat rebuda amb una campanya de distorsions i falsedats, una autèntica cacera de bruixes. Aprofitaré aquest primer article del Blog de la Plataforma per aclarir el tema.

Se’ns acusa de barrejar la política i la música, però va ser la Noa qui va fer servir de la seva fama com a cantant per enviar una “Carta oberta als palestins de Gaza” durant els bombardejos a la Franja, el 8 de gener de 2009. Va escriure: “Només puc desitjar per vosaltres que Israel faci la feina que tots sabem que s’ha de fer, i per fi DESFER-VOS d’aquest càncer, d’aquest virus, d’aquest monstre anomenat fanatisme, que avui es diu Hamas.” Qui va desaparèixer sota les bombes israelianes no va ser Hamas —que, malgrat les crítiques que pot merèixer, és el govern democràticament elegit— sinó 1.400 palestins, incloent-hi 400 nens. La Noa justifica un atac que va ser un crim de guerra i contra la humanitat, segons un recent informe de l’ONU. Només tres dies abans de participar a l’acte “per la pau” de la Diada, la Noa ha tornat a justificar el bombardeig israelià, dient que “Israel ha estat arrossegat a la guerra”.

La tàctica de presentar-se com una defensora de la pau, mentre es fa la guerra, no la fa servir només la Noa: és la política del propi Estat d’Israel. Bombardegen, imposen l’estat de setge a Gaza, construeixen colònies il·legals a Cisjordània, s’annexionen cada vegada més territoris… i diuen que ells volen la pau i que els palestins en són l’obstacle. El Global Language Dictionary, de The Israel Project, dóna instruccions detallades de com els defensors de l’Estat d’Israel han de fer servir dels arguments de la “pau”: el text podria ser el guió de la Noa.

Els atacs contra la Plataforma es basen en ignorar aquests fets, en acceptar, contra tota evidència, que la Noa realment representa l’esperança d’una pau justa entre israelians i palestins. Tristament, no és així. Qualsevol dubte desapareix al llegir el seu blog després de la Diada, on celebra el suport que ella ha rebut com “una victòria per a Israel”: el mateix Israel que comet crims de guerra.

Davant d’aquests crims, les organitzacions palestines demanen al món que s’organitzi un boicot, semblant al que va ser tan efectiu contra l’apartheid a Sud-Àfrica, com un mitjà no violent de pressió contra l’apartheid que practica Israel. El Trades Union Congress, la central sindical unitària de Gran Bretanya, gens radical, acaba de votar a favor d’impulsar aquest boicot.

La nostra acció davant la participació de la Noa a la Diada també responia a la demanda palestina. Va ser poca cosa, és cert; potser, fins i tot, un “flac favor” com va dir el President de la Generalitat.

Doncs ja és hora que les administracions facin un favor més sòlid per al poble palestí: que responguin a la seva crida per al boicot. Demanem a la Generalitat que trenqui relacions amb l’Estat d’Israel fins que aquest no compleixi el dret internacional, aixequi l’estat de setge a Gaza i respecti els drets del poble palestí. Demanem al govern espanyol que deixi de vendre armes a Israel fins que no deixi de cometre crims de guerra.

Si fan això, no caldran més protestes com la de la Diada. Si no ho fan, quedarà palès que les crítiques que ens han dirigit són hipòcrites.