El Caire contra la guerra i l’imperialisme... i per la justícia social

Article aparegut al Setmanari La Directa

"Avui anunciem des d’aquí, al Caire, la capital més important del món àrab, com a representants d’una base molt extensa del poble àrab i, junt a nosaltres, representants de sectors molt amplis dels pobles del món sencer, que seguirem en contra de la política injusta que cada vegada planifica … llançar més guerres… vessar més sang, dominar el mercat del petroli, i controlar la economia mundial que pateix una crisis rere altra, com a conseqüència directa d’aquestes guerres.”

Aquesta declaració és del dirigent dels Germans Musulmans egipcis —una organització que compta amb un milió de seguidors— davant d’un miler de delegats presents a la 6a edició de la Conferència del Caire, que es va celebrar del 27 al 30 de març.

És un indici important del avenç de la col·laboració entre els moviments. Ja ho demostra el fet que la Conferència l’organitzen, conjuntament, els islamistes, els nacionalistes àrabs, i els socialistes revolucionaris d’Egipte.

A més de molts activistes egipcis, també hi van acudir una delegació important del Líban, altres activistes d’arreu de l’Orient mitjà i molts representants del moviment mundial contra la guerra i en solidaritat amb Palestina. Javier Couso —germà del càmera assassinat a Bagdad per l’exèrcit d’EUA— va tenir un paper destacat a la Conferència.

Desgraciadament, el règim del President Mubarak, el dictador prooccidental que mana al país àrab des de 1981, va negar l’entrada als delegats procedents de l’Iraq i l’Iran, i a la majoria dels palestins.

Tot i això, la Conferència va ser una bona oportunitat per compartir experiències i propostes.

L’ocupació de l’Iraq, i les protestes del passat 15 de març a 60 ciutats del món, van tenir un lloc destacat. La Conferència també es va declarar a favor de la retirada de les tropes de l’Afganistan i contra qualsevol atac a l’Iran, més enllà de les diferències que hi pugui haver amb el govern d’Ahmedinejad.

Es va acordar coordinar accions entorn al 60 aniversari de l’expulsió dels palestins, el Nakba, el 15 de maig de 1948, i impulsar la campanya de boicot a l’Estat d’Israel.

Va quedar palès que, si bé les últimes manifestacions antiguerra no van ser tan grans com les de 2003, el moviment segueix viu arreu del món, i que és més necessari que mai.

Un tema on el diàleg entre occident i el món àrab és essencial és davant la creixent islamofòbia. Alguns delegats musulmans no sabien que ja existeix oposició dins dels propis països occidentals a aquestes campanyes demagògiques —com les caricatures de Mahoma, o Fitna, la nova “pel·lícula” en què un polític de l’extrema dreta holandesa equipara l’Islam amb el terrorisme— i van estar molt agraïts de saber-ho.

Finalment, cal destacar les intervencions dels representants de les lluites socials a Egipte. El país viu, des de finals de 2006, una onada de vagues, ocupacions i manifestacions espontànies, protagonitzades per milers de treballadors i treballadores. Aquestes vagues comencen a saltar dels temes laborals a qüestionar les polítiques econòmiques, socials i fins i tot internacionals del seu govern.

Tot plegat, la Conferència ens deixa feina per als propers mesos; contra les guerres; en solidaritat amb Palestina; i en suport a les i els treballadors d’Egipte que, si aconseguissin derrotar el règim egipci, canviarien la cara de l’Orient Mitjà.

Per a més informació, i sobre les lluites a Egipte, consulta: http://concairo.blogspot.com/

David Karvala, delegat a la Conferència del Caire per a la Plataforma Aturem la Guerra