dijous, 27 de desembre de 2012

Poden els jutges acabar amb el feixisme?

La massiva manifestació contra el feixisme, el racisme
i la islamofòbia, a Londres, el 21/03/15.

Article escrit per a www.enlluita.org 

A Alemanya la proposta de prohibir el partit nazi, el NPD, ha desencadenat molts debats. Hi ha crítiques vàlides a aquesta estratègia, però també altres que rebutjo. Es diu que prohibir els nazis limita la llibertat d’expressió. Però la llibertat per als feixistes comporta la manca de llibertat —d’expressió, fins i tot de viure— per a molta gent.

Altres suggereixen que prohibir-los només els dóna publicitat, i que és millor ignorar-los esperant que desapareguin sols. Mai ha funcionat, el feixisme és un perill que cal eliminar. La qüestió és com.


Tristament, podem aprendre de la llarga experiència del feixisme.

El partit nazi alemany va ser declarat il·legal als anys 20. Durant la seva breu prohibició va continuar actuant sota un altre nom.

L’any 2004, el partit feixista flamenc, Vlaams Blok, va ser il·legalitzat per racista. Simplement va passar a dir-se Vlaams Belang, i fins i tot va continuar rebent les mateixes subvencions parlamentàries.

Les prohibicions judicials suposadament dirigides contra actes feixistes sovint s’acaben aplicant a l’esquerra. L’any 2011, les autoritats van prohibir una manifestació del partit feixista, Plataforma per Catalunya, a Salt; no es va celebrar. Però van aplicar multes de milers d’euros als presumptes organitzadors d’una contramanifestació.

No podem fiar-nos del sistema judicial, ni de les autoritats en general, per aturar el feixisme. A Alemanya, quan els nazis van prendre el poder, la majoria dels jutges els van donar suport i van col·laborar amb ells. A Grècia avui, el 50% de la policia d'Atenes vota al partit nazi, Alba Daurada.

En canvi, s’ha demostrat que amb la lluita unitària i àmplia, sí que es pot derrotar el feixisme, i aquesta lluita no la frena un canvi de nom.

Els que defensen el dependre de la justícia davant el feixisme, en el fons no tenen confiança en la mobilització social. Això afecta, per descomptat, a sectors liberals, però també a alguna gent aparentment molt combativa. Una part de l’antifeixisme radical es nega a treballar en espais amplis, amb organitzacions reformistes. El resultat és un “moviment antifeixista” molt limitat en nombre, i encara més en pes social. Conseqüentment, davant una amenaça feixista greu, l’única força poderosa a la qual poden recórrer és… als jutges.

Seria sectari condemnar els sectors que intenten utilitzar el sistema judicial contra els feixistes. Si el que busquem és un moviment ampli, cal encoratjar aquests sectors a formar part d’ell i a participar en les mobilitzacions, més enllà del que ells facin als tribunals.

El perill seria que el conjunt del moviment girés entorn de l’aspecte judicial.

A Flandes, diverses organitzacions antiracistes van passar anys als tribunals per aconseguir la prohibició de Vlaams Blok… que només va durar cinc dies.

En canvi, a Gran Bretanya, s’han anat acumulant experiències i victòries mitjançant la mobilització unitària, amb independència dels canvis de nom i d’estratègia per part dels feixistes.

Poden els jutges acabar amb el feixisme? No, però la lluita unitària, sí.