dimarts, 1 de juny de 2010

ADN: L’ombra de Frankenstein

Article publicat a L'Heura, Juny-Juliol 2010

L’anunci de la creació, amb ADN sintètic, d’un bacteri artificial capaç de reproduir-se ha provocat molt debat.

Hi ha motius per a la preocupació en termes científics. Molt del treball realitzat amb organismes transgènics respon a una visió reduccionista, com si l’ADN permetés dissenyar un organisme a mida i es poguessin fer-hi uns retocs com qui augmenta la finestra als plànols d’una casa. En realitat, un organisme és el producte de molts factors bioquímics i ambientals que interactuen de forma complexa i, per ara, imprevisible.

Però el problema fonamental és social. S’ha suggerit que amb el temps aquest avanç tècnic podria contribuir a solucionar la fam mundial i el canvi climàtic.

Però la fam no és resultat de la falta de menjar, sinó d’un excés de pobresa. Ja hi ha menjar suficient per a tot el món, i fàcilment es podria produir més, si es fomentés l’agricultura com a mitjà per proporcionar aliments a la gent en comptes de beneficis a les empreses.

De la mateixa manera, hi ha solucions senzilles al canvi climàti, però cal enfrontar-se a les empreses petrolieres i automobilístiques. No fan falta organismes artificials ni qualsevol altre truc tècnic.

La qüestió que hem de plantejar-nos davant el nou descobriment no és metafísica —“ els éssers humans haurien de jugar a ser Déu?” etc.— sinó més senzilla. Confiem a les empreses capitalistes que han provocat la crisi econòmica i el desastre ecològic perquè juguin amb la vida mateixa? Doncs, no.

Sota un control social, aquest avanç científic potser podria servir la humanitat. Però tal com està el món, només servirà als beneficis d’una minoria.