dimarts, 8 de maig de 2012

#ClotSenseNazis: Tanquem el centre feixista


Article a En lluita, maig de 2012.


La campanya contra el centre nazi al Clot s’emmarca en la lluita més àmplia contra l’extrema dreta. El gairebé 18% del vot aconseguit per Marine Le Pen, candidata a les presidencials franceses del Front Nacional, és una mostra més que el feixisme continua sent una amenaça a Europa.

A l’Estat espanyol els feixistes només poden somiar amb un resultat així. El dirigent feixista amb més possibilitats electorals, Josep Anglada, amb la seva ‘Plataforma per Catalunya’ (PxC), ha patit dues importants ensopegades: a 2010 es va quedar fora del parlament català, i a 2011 no va aconseguir el seu anhelat escó a Madrid, baixant en vots després d’una forta campanya d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR).

Ara aquest cicle electoral ha acabat, però no així l’amenaça feixista.


Potser com a reacció davant els seus fracassos, potser perquè ara els preocupa encara menys la seva imatge pública, els grups feixistes estan protagonitzant cada vegada més actes agressius. Durant els últims mesos, hi ha hagut arreu de l’Estat espanyol atacs nazis seriosos, que han deixat diverses persones inconscients i altres greus. Per exemple: Toledo, el 18 de febrer; la Complutense de Madrid, el 9 de març; Barcelona, ​​el 20 de març; Manresa, el 23 de març; Toledo una altra vegada a principis d’abril; Granada, el 3 d’abril…

Aquestes agressions formen part d’una trama feixista, que inclou candidatures electorals —la majoria d’elles amb poc èxit—, ‘centres socials’ feixistes, blocs nazis… El ventall és molt heterogeni.

Alguns sectors es confessen nazis, o ‘nacional revolucionaris’; altres fingeixen ser demòcrates. Alguns són obertament racistes; altres diuen que són ‘identitaris’ (no oblidem que Anders Breivik també nega ser racista i es presenta com ‘identitari’ ni més ni menys que 150 vegades al seu manifest; la distinció va servir de poc als més de 70 joves que va assassinar). Alguns promouen la islamofòbia i diuen ser amics de l’Estat israelià; altres són fidels a l’antisemitisme de Hitler i fins i tot es declaren defensors del poble palestí. I finalment, alguns es dediquen més a la política electoral, buscant créixer mitjançant els vots; altres intenten estendre’s a través de l’acció al carrer.

El creixement actual d’aquesta última tendència és molt preocupant, però és essencial veure que —malgrat les seves aparents contradiccions ideològiques, o les seves freqüents negacions d’estar relacionats— aquests corrents es barregen i es reforcen mútuament.

Josep Anglada, per exemple —regidor a Vic i líder d’un partit que diu ser demòcrata— mentre tornava a casa, borratxo, després de la festa de PxC el passat 22 d’abril, va atacar a cops de puny a un jove d’origen magribí, trencant-li el nas, i va ferir un altre. Aquesta se suma a la llarga llista d’agressions racistes i feixistes que han protagonitzat dirigents de PxC, especialment el propi Anglada.

Han aparegut diversos ‘centres socials’ que intenten imitar Casa Pound d’Itàlia, amb una petita diferència. Mentre Casa Pound confessa obertament el seu feixisme, les còpies peninsulars —com Proyecto Impulso a Castelló, o Casal Tramuntana (més conegut com el CS Nazi) al C/ Independència, 333 del Clot, Barcelona— diuen que són innocents projectes socials. No obstant això, les negacions de la seva relació amb l’extrema dreta les difonen… en pàgines web que llueixen, sense complexos, simbologia nazi.

El local del Clot, a més, està impulsat per un regidor de PxC a l’Hospitalet, Alberto Sánchez. El responsable de relacions internacionals de PxC, Enrique Ravello —titllat de “filonazi” fins i tot per un col·laborador d’Intereconomía—havia de parlar al costat de dos feixistes italians de Casa Pound a l’acte inaugural del local barceloní.

El fet que no ho tindrien fàcil a Barcelona es va veure quan aquest acte es va haver d’anul·lar, davant la gran oposició que es va aixecar, abans fins i tot de saber la seva localització.

Quan va transcendir que el centre nazi era al barri obrer del Clot, el nucli local d’UCFR es va convertir en un gran i ampli moviment, per exigir el tancament del centre nazi.

La seva campanya #ClotSenseNazis, inclou associacions veïnals i grups d’escortes, l’esquerra institucional i activistes de 15M… Ha superat amb escreix el model de l’antifeixisme que s’autolimita a l’esquerra radical, i que sovint se centra en el combat físic amb els feixistes. En el passat, potser, no hi va haver cap altra alternativa.

Ara, les i els veïns del Clot demostren que és possible aixecar un barri sencer contra els nazis, en un rebuig tan ampli que tard o d’hora no tindran cap altra opció que anar-se’n. I fins llavors, els seus somnis de captar joves per al feixisme mitjançant llaunes de cervesa i ‘innocents’ jocs de futbolí no es compliran.

La campanya en aquest barri barceloní ha d’inspirar a altres activistes a impulsar, allà on calgui, una oposició àmplia i unitària contra l’extrema dreta, ja vingui amb vestit o amb barra de ferro.

Més informació: www.unitatcontraelfeixisme.org