dijous, 1 de setembre de 2011

Fem fora els feixistes dels nostres carrers

Article publicat a En lluita, setembre 2011.

El brutal doble atemptat a Oslo, el passat 22 de juliol, és una terrible advertència de què representa l’extrema dreta, de cap a on porten les idees xenòfobes i islamòfobes.

Els mitjans i molts comentaristes van declarar ràpidament que l’atac era obra del terrorisme islamista, i ja es començaven a sentir les acusacions col·lectives vers la gent musulmana.

Quan va quedar clar que l’assassí, Anders Breivik, era de l’extrema dreta i obsessionat amb el cristianisme, tot va canviar. De sobte, la culpa de la matança era d’un sol home, d’un boig. De responsabilitats més enllà, res de res. No es tracta de culpar els cristians, per descomptat, però els dirigents xenòfobs que porten anys impulsant polítiques d’odi, no tenen res a veure quan un dels seus seguidors actua inspirat en aquest odi?

L’extrema dreta arreu d’Europa es va esforçar per negar qualsevol relació amb l’assassí.

La realitat és que Breivik va militar uns anys en un partit xenòfob, el “Partit del Progrés” noruec. Des de llavors, ha participat activament a blogs i fòrums feixistes. Tenia relacions molt estretes amb l’organització hooligan-feixista, la Lliga de Defensa d’Anglaterra.

Breivik va intentar impulsar un equivalent noruec, però una de les seves convocatòries va atreure només 9 simpatitzants… i uns 1.500 opositors, incloent tant la joventut laborista com l’esquerra anticapitalista.

A part de la seva història de militància, el manifest que va publicar Breivik poques hores abans d’iniciar la matança deixa palès que l’atemptat es va inspirar en idees d’extrema dreta.

Josep Anglada, dirigent feixista de Plataforma per Catalunya (PxC), va imitar —com sempre— els seus homòlegs europeus: es va distanciar de l’atemptat. Però moltes idees de Breivik tenen una similitud increïble amb les de l’Anglada.

Els dos ataquen el “multiculturalisme” com una amenaça a “la cultura occidental”. Els dos volen retirar els drets civils a la població musulmana. Especialment preocupant és el fet que els dos titllen de traïdors els partits i polítics que no són d’extrema dreta; aquest va ser el mòbil principal de Breivik per atemptar contra la joventut laborista. Els dos reprodueixen moltes idees típiques del feixisme. Fins i tot, tant Breivik com Anglada afermen que no són d’extrema dreta —ni molt menys feixistes— i que tampoc són racistes.

No es tracta que l’Anglada, o els altres dirigents de l’extrema dreta europea, hagin participat directament en aquests atemptats. Però és innegable que l’odi que sembren sí que hi ha contribuït.

No és la primera vegada que la pujada de l’extrema dreta comporta un augment de la violència. Al país veí de Noruega, Suècia, el creixement electoral dels “Demòcrates Suecs” —partit d’origen nazi que s’ha rentat la cara— l’any passat va anar acompanyat d’una sèrie d’atacs amb rifle contra immigrants al carrer, causant una mort i molts ferits.

Respecte a PxC, molts dels seus propis candidats tenen llargs historials com a skins nazis, condemnes per agressions (incloent el propi Anglada) i fins i tot atemptats terroristes. Així que el fet que un candidat de PxC s’hagi declarat amic a Facebook de l’assassí noruec —saltant-se el consell tant de Breivik com de l’Anglada d’amagar aquestes simpaties, per aconseguir més suport polític— no ens hauria de sorprendre.

Aquesta tardor, l’Anglada es presenta com a candidat a les eleccions legislatives. Ja hem vist el mal que ha fet PxC amb uns quants regidors; no volem saber què passaria si aconseguís un diputat. És urgent aturar-lo.

Per sort, Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), el moviment ampli i plural contra l’extrema dreta, està creixent ràpidament, a molts municipis i comarques de Catalunya. Ara cal crear i enfortir UCFR als districtes de Barcelona i a les ciutats de la regió metropolitana on encara no existeix.

Amb una bona feina, desemmascarant la naturalesa real de PxC, podrem evitar que entri un franquista al Congrés a les properes legislatives.

Molts altres problemes quedaran, per descomptat: la crisi i les retallades socials i, més enllà, el propi sistema capitalista. No li toca a UCFR oferir solucions a tot això.

Cal lluitar, no només per frenar un grup feixista, sinó per acabar amb el sistema que produeix el feixisme, la desigualtat social i la guerra. Les persones que volen enderrocar el capitalisme i reemplaçar-lo per una societat realment democràtica, autogestionada des de baix, no tindran prou amb un moviment, han d’organitzar-se políticament, per exemple, participant en una organització anticapitalista com En lluita.

Però una cosa no treu l’altra. Frenar PxC és de vital importància. Ja hem vist les conseqüències de no aturar l’extrema dreta a temps. No volem més Oslos. Amb una lluita unitària contra el feixisme, ho podem evitar.