dilluns, 26 de juny de 2017

Venezuela y algunos teóricos decoloniales


1. Hace poco aparecieron dos declaraciones en sentidos opuestos sobre Venezuela, ambas firmadas por figuras conocidas de la teoría decolonial. Primero llegó el “Llamado Internacional Urgente a Detener la Escalada de Violencia en Venezuela…” firmado por el destacado intelectual de la teoría decolonial, Boaventura de Sousa Santos, entre muchas otras personas. Más tarde apareció una respuesta, que lleva la firma del académico de la Universidad de Berkeley, California, Ramón Grosfoguel, con el apoyo de otros: “Respuesta a la izquierda despolarizada: Las 10 razones por las que a Venezuela nunca le ha hecho falta su solidaridad…

2. No soy para nada un experto en Venezuela y seguro que muchas cosas se me escapan. Intentaré limitarme a lo evidente y en todo caso sólo comentaré algunos aspectos que me llaman la atención: no pretendo hacer un análisis global de la situación en Venezuela.

diumenge, 21 de maig de 2017

No és "classisme", és racisme

Comentari sobre l’article “No es xenofobia, es aporofobia (rechazo al pobre)”, centrat en declaracions de la catedràtica d’Ètica i Filosofia Política de la Universitat de València, l’Adela Cortina.

Ni cal dir que l'Adela Cortina té bones intencions i ha fet una bona feina al donar nom a l’aporofòbia, l'odi i violència vers la gent sense sostre, o molt pobre.

Però com sol passar quan algú té un encert d'anàlisi, intenta convertir-lo en la solució de tot, quan no ho és. Al menys aquesta és la meva impressió quan llegeixo els seus comentaris a l'article, en el sentit de "no es xenofòbia, es aporofòbia".

dilluns, 20 de març de 2017

La lluita antifeixista postmoderna - amb uns aclariments ràpids


Primer van venir pels jueus,
i jo no vaig dir res, perquè no era jueu,
i no volia actuar de manera colonial,
infringint la seva autonomia com a grup oprimit.

Després van venir per la gent LGBT,
i jo no vaig dir res,
perquè no volia reforçar la mirada heteropatriarcal,
elles han de liderar la seva pròpia lluita.

Després van venir pels comunistes,
i jo no vaig dir res,
perquè crec que el marxisme és eurocèntric
i no té la meva sensibilitat sobre com treballar les opressions i les interseccionalitats.

Finalment van venir per mi,
i ja no quedava ningú per defensar-me.

Però no passa res, els nazis no em podien tocar
perquè ja havia deconstruit tot el seu discurs.

Activista actual, futura víctima dels nazis
20 de març de 2017



Uns aclariments ràpids


  1. Aquest escrit ha aixecat un allau de crítiques, fins al punt d’insults personals, d’unes persones que s’han sentit al·ludides. Crec que es tracta d’una combinació de diferències d’anàlisi reals i malentesos. Les diferències existeixen, i haurem d’aprendre a acceptar-ho; els malentesos es poden superar.