diumenge, 1 de juny de 2014

Dialèctica: Marxisme i revolucions socials


Les persones sempre han intentat explicar el món d’una manera o altra. Fa milers d’anys, veneraven el sol i les estrelles, atribuint-los poders sobre la seva vida. Després van ser els déus de l’Olimp els que els controlaven, i més tard un únic ser anomenat Jehovà, Déu, Alà… En la seva versió més recent és el Mercat —aquesta gran força sobrenatural— el que decideix els nostres destins.

Un factor bastant comú en totes aquestes religions és que tot és inamovible; les coses són com són perquè sempre han estat així. No obstant això, també existeix —des de, com a mínim, la Grècia antiga— la idea de canvi, d’una dinàmica en les coses. En la filosofia grega la dialèctica era una manera d’arribar a la veritat mitjançant el confrontament de dues idees. Amb el filòsof alemany, Hegel (1770-1831), la dialèctica es va convertir en una explicació del canvi històric, del gradual avenç en la societat. Tot i això, amb Hegel, encara es tractava d’un procés al regne de les idees; les contradiccions del “esperit” impulsaven el canvi històric.

Dialéctica: Marxismo y revoluciones sociales



Las personas siempre han intentado explicar el mundo de una manera u otra. Hace miles de años, veneraban al sol y a las estrellas, atribuyéndoles poderes sobre su vida. Luego fueron los dioses en Olimpo quienes les controlaban, y más tarde un único ser llamado Jehová, Dios, Allah… En su versión más reciente es el Mercado —esa gran fuerza sobrenatural— el que decide nuestros destinos.

Un factor bastante común en todas estas religiones es que todo es inamovible; las cosas son como son porque siempre han sido así. Sin embargo, también existe —desde, al menos, la Grecia antigua— la idea de cambio, de una dinámica en las cosas. En la filosofía griega la dialéctica era una manera de llegar a la verdad mediante el confrontamiento de dos ideas. Con el filósofo alemán, Hegel (1770-1831), la dialéctica se convirtió en una explicación del cambio histórico, del gradual avance en la sociedad. Aún así, con Hegel, todavía se trataba de un proceso en el reino de las ideas; las contradicciones del “espíritu” impulsaban el cambio histórico.