Apunts sobre el trencaclosques d’Ucraïna
2. També estan en joc els interessos, d’una banda, de Rússia i de l’altra, de la Unió Europea i els EUA. L’esquerra conseqüent tampoc pot donar suport a cap d’aquestes potències imperialistes.
3. Dit això, gran part de les persones que es van enfrontar a la brutal policia antiavalots, Berkut, a Kíev i a altres ciutats, van lluitar contra el govern de Ianukóvitx perquè estaven fartes de la pobresa, la desigualtat, el govern autoritari, etc.
4 . Tot i això, el lideratge de les protestes va recaure cada vegada més en mans de la dreta i l’extrema dreta. L’oposició parlamentària estava formada per tres partits de dretes, un d’ells el partit feixista de vestit i corbata, Svoboda. Els nazis descarats, tot i ser minoritaris, han jugat un paper clau en la plaça; a més, van expulsar per la força als grups d’esquerres.
5 . Conseqüentment, els principals beneficiaris de la fugida de Ianukóvitx han estat les forces de dretes. Sobretot, els feixistes han guanyat influència: Svoboda s’ha emportat el lloc de vice primer ministre i altres ministeris, les bandes nazis com Pravy Sektor, abans grupuscles marginals, són vistos ara com a herois per molts opositors.
6. Atès que Euromaidan estava molt lluny d’expressar els interessos de la classe treballadora és trist, però poc sorprenent, que aquesta classe es trobi dividida: gran part d’ella segueix a un o altre sector de l’oligarquia.
7. Rússia s’aprofita de la situació per intentar prendre el control de Crimea. De moment, no ha esclatat una guerra oberta, però no es pot negar que es tracta d’una intervenció imperialista. Cap persona d’esquerres hauria de justificar a Putin. Els botxins de Txetxènia no poden presentar-se com els defensors de les minories nacionals a Ucraïna. La intervenció russa només portarà més patiment a la població i reforçarà el nacionalisme de dretes dins d’Ucraïna.
8. D’altra banda, el nou règim a Kíev —que inclou feixistes, va pujar al poder gràcies a les bandes neonazis i, entre els seus primers actes, va anul·lar una llei que reconeixia les llengües no ucraïneses— no està en condicions per denunciar l’agressió russa. A més, si el nacionalisme excloent ucraïnès no va saber unir tota la població del país durant les protestes, no hi ha motiu per pensar que sigui capaç de fer-ho ara.
9. Finalment, la UE i els EUA parlen de prendre mesures contra Rússia. Abans haurien retirar les seves tropes de l’Orient Mitjà i Àfrica; haurien d’imposar sancions a Israel per les seves agressions contra el poble palestí; haurien jutjar Bush, Blair i Aznar, etc. Com que no ho fan, les seves condemnes contra Rússia són pura hipocresia.
10. L’esquerra internacionalista a Europa potser tingui poca capacitat d’incidir, però almenys hem de saber de quin costat estem, i oferir la nostra solidaritat.
11. En primer lloc, hauríem de solidaritzar-nos amb la gent treballadora d’Ucraïna. Una part d’ella va donar suport l’Euromaidan, però els feixistes es van aprofitar del moviment i ara formen part d’un govern que no ofereix cap solució als problemes socials del país. La secció de la classe treballadora que es va mantenir allunyada del moviment ara veu que Rússia intenta utilitzar-la i, per descomptat, Putin tampoc resoldrà els seus problemes. L’única solució és que deixi de donar suport a un o altre sector dels multimilionaris, i lluiti pels seus propis interessos com a classe.
12 . En això, una esquerra internacionalista potent a Ucraïna podria jugar un paper important, però aquesta no existeix. No obstant això, sí que hi ha petits grups d’esquerres —anarquistes, marxistes, etc.— que intenten plantejar alternatives. Aquestes persones es mereixen tot el nostre suport i solidaritat. També hem de donar suport totalment a l’incipient moviment antiguerra a Rússia; ells i elles, i no l’autoritari i homòfob Putin, són la nostra contrapart a aquest país.
13. Pel que fa a possibles mobilitzacions a occident contra l’entrada de Rússia a Ucraïna, caldrà molta cautela. Aquí, no podem mobilitzar-nos contra l’agressió russa sense deixar clar que ens oposem a la presència dels feixistes al govern ucraïnès i que també ens oposem a qualsevol intervenció estrangera, no només la russa. Si no, aquestes protestes podrien actuar com una justificació del règim de Kíev, i en el pitjor dels casos, com una coartada per a una intervenció occidental. Un element important de l’actitud d’esquerres aquí ha de ser denunciar la col·laboració de la UE i els EUA amb els feixistes ucraïnesos. D’altra banda, seria hipòcrita denunciar el feixisme a Kíev sense denunciar també als feixistes que donen suport o fins i tot participen en l’agressió russa.
14. Tot el que ha passat confirma la importància de comptar amb una esquerra internacionalista forta, que es basi en la democràcia i el poder des de baix, no en donar suport a un o altre enemic de la gent treballadora. El vell lema és més vàlid ara que mai: Ni Washington ni Moscou, sinó socialisme internacional!
Comentarios
Publicar un comentario