dissabte, 31 d’agost de 2013

Síria: No a la intervenció militar. Solidaritat amb el poble sirià

Versión en castellano

EUA i els seus aliats no tenen res a oferir al poble sirià

Primer de tot, s’ha de dir alt i clar, no a la guerra! Ho vam dir l’any 2003, i si bé no vam aconseguir aturar l’atac a l’Iraq, sí que vam trencar la imatge d’un occident unit darrere del cowboy tonto, George W Bush. Vam deixar clar que els de les Açores —Bush, Blair, Aznar i, no oblidem, el mateix Durão Barroso, actualment president de la Comissió Europea— no representaven gaire cosa més que a ells mateixos (i a algunes grans empreses, per descomptat).

Els dirigents occidentals fingeixen horror davant el recent atac amb armes químiques. “Les accions d’Assad no poden quedar impunes”, diuen. I en el cas de Síria sembla que l’única alternativa a la impunitat són més bombes i míssils. Però els que es plantegen atacar Síria són els mateixos que van destruir l’Afganistan i l’Iraq. Són els mateixos que donen suport incondicional a les agressions d’Israel contra el poble palestí. La hipocresia va encara més lluny, si tenim en compte que durant dècades, les picabaralles que de tant en tant sorgeixen entre les potències occidentals i el règim sirià amaguen una realitat de col·laboració. Exemples d’això inclouen el fet que EUA va acceptar durant llargues dècades la presència de l’exèrcit sirià al Líban, o que Assad ha ajudat EUA en interrogar i torturar presoners de Guantánamo.

dimecres, 7 d’agost de 2013

Contradicciones de la revolución egipcia


Escribí este artículo a principios de agosto, para la revista cuatrimestral de En lucha, La Hiedra. Tras la matanza a mediados de agosto, lo tuve que reescribir; el resultado ha sido casi un artículo nuevo. Pero dado que había hecho el trabajo, y creo lo que dice este texto sigue válido, lo cuelgo aquí, para quien quiera leerlo. El nuevo artículo aparecerá en la revista…


La expulsión del poder del Presidente Mursi, de los Hermanos Musulmanes, mediante la combinación de masivas movilizaciones sociales y golpe militar, ha provocado mucho debate, tanto dentro de Egipto como fuera. Algunas voces han salido en defensa de la Hermandad y otras (muchas más) a favor de los generales.

Este artículo intenta poner los recientes cambios en el contexto de la revolución vivida hasta ahora, con todas sus contradicciones. Argumenta que, a pesar de los peligros, la situación actual está llena de posibilidades, si se huye de la dicotomía “o con Mursi o con los militares”.