divendres, 24 de juny de 2011

No volem feixistes als ajuntaments ni enlloc

Article d’opinió (Tribuna) aparegut al Públic

El 22 de maig ens va portar males notícies pel que fa a la convivència a Catalunya, amb l’elecció de 67 regidors d’un partit feixista, Plataforma per Catalunya (PxC), i l’arribada de Xavier García Albiol a l’alcaldia badalonina mitjançant una campanya xenòfoba. Però també n’hi ha de molt bones. A cada ciutat la gent ha reaccionat massivament, i ha demostrat que la majoria social d’aquest país segueix sent antifeixista. S’estan creant arreu nous grups del moviment ampli i plural Unitat contra el feixisme i el racisme (UCFR).

Parlem primer del problema, i després de les possibles solucions. Alguns intenten minimitzar l’amenaça de PxC, tractant-lo com un partit més. S’equivoquen. El mateix Josep Anglada, führer de PxC, confessa que és feixista —anava cada any als actes franquistes al Valle de los Caídos— però “per guanyar-me la gent”, ha de fingir ser demòcrata. I afegeix: “Quan siguem a dalt ja anirem canviant”. Durant la recent campanya electoral, el cap de llista de PxC a Vilanova i la Geltrú, Gerard Bellalta, va protagonitzar unes brutals agressions contra antiracistes. El seu cap de llista per Badalona té condemnes per terrorisme. El nou regidor de PxC a L’Hospitalet té un llarg historial com a skin nazi…

Parlem clar. Aquest país ja va patir quatre dècades de dictadura franquista. Abans d’arribar al poder, els feixistes de llavors també es posaven vestit i deien que es preocupaven de “les persones de casa” i se’n preocupaven tant que les van massacrar per milers. No hem de deixar que el feixisme torni a aixecar el cap.

Què podem fer, doncs? El que no s’ha de fer és fomentar les seves mentides xenòfobes. El PP fa un joc molt perillós. França demostra que l’únic efecte de copiar l’extrema dreta és enfortir-la. És a dir, la campanya del PP fa més respectable la xenofòbia, i a la llarga això beneficiarà PxC. I els polítics que diuen “ni el bonisme ni la xenofòbia” no són gaire millors. Oblidem-nos del bonisme, que és un mite que afavoreix PxC; cap ajuntament dóna privilegis als immigrants. No es pot ser neutral entre la democràcia i els drets humans per una banda, i el feixisme, per l’altra.

És d’agrair que, al final, PxC no governi a cap ciutat, però la solució al problema de PxC no vindrà dels consistoris. Cal treballar als barris, al carrer i als llocs de feina, per evitar que el feixisme arreli.

El rebuig a la pujada electoral de PxC ha donat un nou impuls a Unitat contra el feixisme i el racisme. Ja abans del 22M, UCFR tenia més de 500 adhesions, incloent-hi gairebé 200 entitats de tota mena (socials, veïnals, sindicals, culturals, polítiques, esportives…), amb nuclis locals d’UCFR en una quinzena de localitats catalanes i des de les eleccions, hi ha hagut grans mobilitzacions en moltes ciutats. Davant les agressions i amenaces feixistes, UCFR El Garraf va convocar una manifestació que, amb 1.500 persones, va ser la protesta més gran i diversa a Vilanova i la Geltrú des de fa molts anys.

A Vic, es va convocar per Facebook una concentració a la Plaça Major el 3 de juny, per dir “No a l’Anglada”. Les 2.000 persones de la protesta van fer una manifestació espontània fins a la casa del dirigent feixista.

A El Vendrell, pocs dies després del 22M, 200 persones van acudir a una assemblea contra PxC; van establir UCFR Baix Penedès. Des de llavors han celebrat una segona assemblea, el doble de gran; una cadena humana per protestar contra un possible pacte entre CiU i PxC; i una concentració massiva el 11 de juny.

UCFR L’Hospitalet va organitzar una altra concentració multitudinària el mateix dia —coincidint amb una protesta del moviment 15M—, superant per moltíssim el petit bàndol de feixistes que es va presentar.

Aquell dia, a més, hi havia protestes contra els regidors feixistes a Mataró, Olot, Santa Coloma de Gramenet, Santa Perpètua, Sant Boi de Llobregat…

Ara es tracta de donar forma i continuïtat a aquest sentiment, tot establint nous grups d’UCFR. A banda de les grans protestes, cal una feina de sensibilització, amb adhesius, octavetes, actes… S’han de desmuntar les mentides xenòfobes, i sobretot desemmascarar PxC. Bona part dels seus votants no saben què representa realment. Se’ls ha d’explicar la veritat; si ho sabessin, no li donarien suport. Els altres reptes —la crisi, la pobresa, les retallades socials— no desapareixeran, per descomptat, i necessitaran respostes. Segurament, aquí hi haurà discrepàncies.

Però sí que ens podem posar d’acord que el feixisme no aporta cap solució als nostres problemes; de fet, és un d’ells. Per això, ara més que mai, cal la unitat contra el feixisme i el racisme.