dimarts, 5 d’octubre de 2010

Una tasca urgent: combatre el feixisme

Article al setmanari La Directa.

Les notícies del creixement del feixisme i del racisme arriben amb cada vegada més freqüència, des de Suècia, que ara té 20 diputats de l’extrema dreta, fins a França, on les imatges de la policia entrant als campaments de gitanos romanesos són tan aclaparadores que una comissària europea les va comparar amb la neteja ètnica nazi.

A Catalunya tampoc falten motius per la preocupació.

Plataforma per Catalunya (PxC) es presenta a les eleccions autonòmiques. Només amb la seva presència als municipis PxC —que de la mateixa manera que els seus socis feixistes europeus s’amaga darrera una imatge de “demòcrata”— ha animat dirigents d’altres partits a atacar la gent musulmana i, més recentment, la gent gitana. Si arriba al Parlament serà molt pitjor.

Dins els moviments socials i l’esquerra hi ha opinions molt diverses, fins i tot enfrontades, respecte a com respondre a aquesta situació: es podria perdre molt de temps amb llargs debats.
No obstant això, el fet que el problema no sigui nou ni exclusiu de Catalunya ens pot ajudar, si sabem aprendre de les lluites en altres llocs i èpoques.

Això és l’objectiu principal del llibre, titulat No pasarán, aunque lleven trajes, que sortirà a principis d’octubre.

Amb articles escrits per diversos activistes dels moviments socials i de l’esquerra, repassa la història de l’extrema dreta, tant a Europa com a l’Estat espanyol, i explica les diferents estratègies de lluita antifeixista que s’han dut a terme.

Alguna gent diu que sí cal lluitar contra el feixisme, però no al costat dels partits reformistes, perquè ells també són feixistes. Trobem que exactament aquesta política sectària va permetre que Hitler prengués el poder a l’Alemanya dels anys 30.

També n’hi ha qui diu que no cal donar massa importància als feixistes, que són pocs, i que hem de limitar-nos a combatre el discurs racista en general. De fet, argumenten, centrar-nos a combatre als feixistes només els dóna publicitat.

Aquest argument —per molt que vingui guarnit amb terminologia postmodernista— tampoc és nou. Idees així van permetre que el Front National de Le Pen passés de ser un grup petit —“sense importància”— a guanyar força dins la societat francesa.

El seu creixement —sota una disfressa de demòcrata, per descomptat—, ha estès i ha fet respectable el racisme obert, fins al punt que un govern francès pugui dur a terme una neteja ètnica contra els gitanos romanesos.

Però la història ens ofereix estratègies alternatives que sí han funcionat. La principal és el front únic, un moviment ampli i plural, on les diferents forces —des de la gent anticapitalista fins a les organitzacions reformistes— treballen plegades, sense abandonar la seva independència o les seves pròpies idees.

L’exemple més conegut a Catalunya és la Plataforma Aturem la Guerra, però el front únic va començar fa molt de temps, com un mètode de lluita contra l’extrema dreta: per primera vegada l’any 1917 els propis bolxevics el van dur a terme.

El front únic ha tingut èxit a Gran Bretanya, amb la Lliga Anti Nazi —que va frenar els auges feixistes dels anys 70 i 90— i més recentment, de manera encara més àmplia, amb Unite Against Fascism, on col·laboren, entre altres, activistes de l’esquerra revolucionària, diputats laboristes i el moviment sindical unitari, el TUC.

No pasarán, aunque lleven trajes es dirigeix a fer arribar aquestes i moltes altres experiències a la gent que vol combatre el feixisme avui.

Des que es va començar a preparar el llibre, s’ha posat en marxa a Catalunya un nou moviment, Unitat contra el feixisme. S’espera que durant els propers mesos i anys aquest llibre serveixi com a eina de lluita. Si tot va bé, després podrà descansar a la prestatgeria com un llibre més d’història.

David Karvala

No pasarán… aunque lleven trajes: La lucha contra la extrema derecha hoy, Ediciones de la Tempestad, octubre de 2010. 15 Euros. Autors: David Karvala (coord.), Abdennur Prado, Alejandro Andreassi, Higinia Roig, Jaume Botey, Joel Sans, Lucia Schnell, Miguel Sanz, Miguel Urban, Pau Alarcón, Sylviane Dahan y Lluís Rabell.

Web del nou moviment: http://unitatcontraelfeixisme.org