dijous, 11 de desembre de 2008

Forces d’ocupació sense límits

La Ministra de Defensa, Carme Chacón, acaba d’anunciar al Congrés la supressió del límit de 3.000 soldats en missions a l’exterior.

Va barallar la nova xifra de 7.700 soldats, però ni tan sols aquesta és un màxim. Segons va declarar: “a partir de 2009, el nombre de soldats espanyols que participarà en missions internacionals estarà limitat només per la legalitat de la missió, per la voluntat del poble espanyol i per la capacitat de les nostres Forces Armades.”

Per molt que es parli d’intervencions humanitàries, i de l’evident patiment dels pobles de diversos països africans, està clar que l’anunci es dirigeix a permetre l’enviament de més tropes a Afganistan. Així es concretaria la col·laboració que Zapatero va prometre a Barack Obama, el programa electoral de la qual va incloure la intensificació de la guerra contra el poble afganès.

L’anunci coincideix amb les últimes revelacions sobre la connivència del govern d’Aznar amb els vols de la CIA, tal com ha denunciat el Ministre d’Exteriors Moratinos. Però la presó de Guantánamo i els vols de la CIA són precisament una conseqüència de l’ocupació il·legal d’Afganistan.

La Ministra va justificar la decisió, dient que: “les obligacions internacionals d’Espanya han augmentat sense parar i amb elles la credibilitat del nostre compromís al si de les organitzacions internacionals”.

Per dir-ho més clarament, l’enviament de tropes a Afganistan serveix per enfortir a l’Espado espanyol en el repartiment internacional de poder. És part del mateix paquet que la participació en la famosa reunió del G20 —o G22, o el que fos al final— a Washington al novembre.

El cada vegada major despesa militar espanyol —uns 19 mil milions d’euros l’any passat— és un altre element del mateix joc. També ho són els incomptables milers de milions d’euros promesos a la banca (els beneficis de la qual no deixen de créixer) i a les grans empreses.

Però hi ha un altre tipus de “credibilitat”, que va en una direcció diametralment oposada.

A l’exterior, es tractaria d’enviar —en comptes de soldats, blindats, avions espia etc.— ajuda civil real per a una reconstrucció que fos digna d’aquest nom. Es tractaria d’abolir el deute dels països més pobres, i abandonar la religió de “les lleis del mercat lliure”, perquè milers de persones deixessin de morir de fam i malalties curables.

I si, en comptes d’augmentar les missions militars, es desviés els diners a fins socials, encara quedaria més per dedicar a les necessitats socials a casa.

Amb notícies com aquesta, el moviment anti guerra i el moviment que defensa que “la crisi la paguin els rics”, tenen més motiu que mai per mantenir les seves mobilitzacions.

La nova campanya contra l’OTAN, que s’està iniciant en moltes ciutats de l’Estat espanyol, així com en l’àmbit europeo, té com un dels seus objectius centrals impulsar una agenda social, enfront de l’agenda militar que defensa, cada vegada més, el govern de Zapatero.